Neurofilosofía

neurofilosofia

Tambien puede usar
las teclas del teclado
y
para navegar

La traducció automàtica amb IA a la diversitat cultural europea

11/2021

En els seus orígens, la Comunitat Europea reconeixia quatre idiomes oficials per a la comunicació entre estats membres, i el 2019 eren 24 les llengües oficials endemés d’altres 60 llengües no oficials, però exactament igual d’importants i respectables, que són parlades per uns 40 milions d’europeus (entre elles el valencià, el leonés i el bretó). Per què va decidir la Unió Europea promoure la traducció automàtica?

Hem trobat dos motius. Un, per protegir la varietat idiomàtica europea, perquè és una valuosíssima herència cultural que representa la història de la civilització d’Europa, tal com va afirmar la Comissió Europea al 1976; i un altre, per incrementar l’eficiència en els processos de traducció amb l’objectiu de reduir els costos de personal mitjançant la utilització de sistemes informàtics.

En este sentit, entre 1977 i 1992, es varen finançar els projectes informàtics SYSTRAN i EUROTRA per tractar de resoldre les dificultats lingüístiques a les quals s’enfrontava la Comunitat Europea. No obstant això, el software i el hardware no estaven a l’altura dels reptes polítics del moment, i els projectes de traducció automàtica van de ser abandonats el 1992 a causa d’una problemàtica tècnica que es va resoldre 25 anys després, el 2017, amb el sistema eTranslation basat en IA (Intel·ligència Artificial) amb algoritmes machine learning de aprenentatge profund.

Arran del sistema eTranslation se’ns va presentar la pregunta de si la Intel·ligència Artificial podria ajudar a mantindre la riquesa de la diversitat idiomàtica de les llengües no oficials. I la resposta és afirmativa perquè esta tecnologia permet traduccions ràpides i eficients, i per tant, facilita la possibilitat tècnica d’incorporar les llengües no oficials a la vida política. D’eixa manera podrien donar-se uns passets per revitalitzar i evitar la possible extinció de les llengües més vulnerables, perquè la mort definitiva d’una llengua seria una amenaça per les tradicions i la riquesa cultural d’Europa, tal com queda de manifest en la Carta de les Llengües del Consell d’Europa. I és en esta afirmació on es destil·la l’enorme aportació que pot suposar la Intel·ligència Artificial al patrimoni cultural europeu al facilitar l’ús de totes les llengües a la vida pública i contribuir a forjar «Més Europa» unida en la diversitat.

Recordarem que la idea d’una Europa unida en la diversitat va ser al·ludida en el Projecte de Tractat de 2004 pel qual s’aspirava a establir una Constitució per a la Unió Europea, que eventualment va ser ratificat per Espanya en el referèndum de 2005; i és ahí on es proclamava que la Unió Europea era una entitat descentralitzada formada per una Unió d’Estats i ciutadania que mai es convertiria en un superestat centralitzat i totpoderós, sent el seu emblema el de «Unitat en la diversitat».

Tanquem el present resum corresponent al capitol V del llibre, afirmant que els èxits en la traducció automàtica amb eTranslation es corroboren amb les polítiques dels Programes Marc d’investigació i desenvolupament tecnològic que abasten tots els sectors de l’activitat econòmica, com els relatius a la ciència mèdica digital que repassarem més endavant.

@ArturoGradolí, informàtic, filòsof, historiador. Doctor en estudis històrics i socials sobre ciència, medicina, tecnologia i comunicació científica.

Sinopsi llibre

Print Friendly, PDF & Email