Wilson Ferrús i Peris és professor en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València, i també a l’IES d’Albal. Ha escrit com a autor i coautor 20 llibres que conformen el que personalment qualifique de Corpus Literari Ferrusià sobre la història de l’educació al llarg del segle XX. 

Què és el llibre de Wilson Ferrús?

És el resultat d’un treball d’investigació històrica elaborada amb metodologia científica que relata les vivències d’un grup de dones modernes, lliures i preparades en la dècada dels anys trenta. El llibre és un document femení i feminista que tracta de recuperar una part de la història molt rellevant en la qual el sistema educatiu es percebia com una ferramenta de transformació social de les dones.

Per què ha escrit Wilson aquest llibre?

Una raó és que fa molts anys que investiga per a revelar i donar a conéixer a la societat des d’una perspectiva de gènere i democràcia, una temàtica relacionada amb els sistemes d’educació assajats al llarg del segle XX, i el llibre forma part d’eixe Corpus Literari Ferrusià que pot explicar tant la història dels nostres avantpassats recents com la nostra, la dels que estem ací ara mateix.

Dins de la seua predilecció per la història de l’educació del segle XX, el nostre autor ha escrit sobre el sistema educatiu del denominat Període d’Or de l’educació espanyola, que abasta des dels anys 20 fins a la fi de la Guerra Civil en 1939, centrant-se en el paper de les dones.

Una altra raó molt important d’escriure el llibre és per a rescatar de l’oblit de la memòria col·lectiva a aquelles persones anònimes que varen posar en marxa la política liberal de l’educació republicana reformista.

Quines preguntes es fa en el llibre?

En la seua investigació ell ofereix resposta a algunes preguntes referents al grup femení de la residència d’estudiants de Madrid creat en 1915 i que va ser traslladat a Picanya el febrer de 1937 a causa de la guerra.

Una de les qüestions plantejades en el llibre era la de saber si el període entre els anys 1936 a 1939 va ser igual, semblant o diferent de l’anterior entre els anys 1915 a 1936. I fins al que he llegit en el llibre, i Wilson ens els ampliarà a continuació, la cosa va canviar tant en el contingut i els objectius dels estudis com en el perfil de l’estudiant, perquè va passar de ser una Residència de Senyoretes a una Residència d’Obreres que varen accedir als estudis gràcies a un sistema de beques de la República.

Una altra pregunta que es planteja en el llibre és sobre el paper que varen jugar les dones de la Residència de Senyoretes respecte a la igualtat de gènere reconeguda oficialment en la Constitució de 1931 de la Segona República. La seua resposta en el llibre és que el seu paper va ser clau, encara que no de forma majoritària entre les dones. 

Amb quina metodologia?

La investigació, la redacció i en definitiva elaboració del llibre li ha portat tres anys de la seua vida, des del 2016 fins al 2018. Ell ha buscat i rebuscat en fonts primàries com expedients i documents escrits i gràfics en l’arxiu de la memòria històrica, en arxius municipals i altres arxius com el Gregorio Marañon – Ortega y Gasset on va esbrinar sense cap dubte que la Residència de Senyoretes va ser traslladada a Picanya i no a Paiporta com es creia erròniament.

Wilson també ha utilitzat en la seua metodologia d’investigació fonts orals, és a dir, testimoniatges directes i indirectes de persones que varen viure aquella dècada, com Josefa Vergé, sevillana i mestra que té ara 103 anys, o de Luisa García de 93 anys que al costat de la seua germana Tomasa estudiaven el batxillerat obrer.

Per acabar, afirmaré que és de justícia afegir que el llibre és un referent de la història dels sistemes d’educació perquè ningú fins al moment havia investigat sobre aquesta temàtica en el període històric de l’Època d’Or de l’educació a l’estat espanyol.

(Resum de la presentació de Arturo Gradolí –Fòrum Catarroja-)

Casa de la Cultura de Catarroja, 4-6-2019

  

@ArturoGradolí Doctor en estudis històrics i socials en ciència, medicina i tecnologia. Informàtic, filòsof, investigador de la ciència i escriptor.