(AI powered)

Molts humans s’entristeixen en contemplar com desapareix la diversitat lingüística. En canvi, uns altres defensen l’homogeneïtat, és a dir, que totes les llengües excepte la seua, han de ser eliminades per a no ser mai més recuperades ni recordades.

Mentrestant, en un planeta colonitzat pels humans anomenat Abdera, molts robots humanoides intel·ligents conviuen en totes les llengües vives i extintes dels terrícoles, encara que temen ser desconnectats per aquells que veuen l’extinció de la diversitat com la solució als problemes del món.

Àlex d’Abdera, una ciutadana de la colònia, farà servir tota la seua astúcia per rescatar l’ancestral valor europeu de la unió en la diversitat i restituir-lo en els Estats Homogeneïtzadors de la Terra. Amb eixa idea, s’embarca en una aventura a bord d’un creuer estel·lar per tal d’establir contacteamb la Resistència lingüística i cultural. L’objectiu és recuperar la consciència sobre la importància de la diversitat.

Publicat en el Diari La Veu el 7-9-2024

La Crisi a la Terra

En un futur indeterminat, la Terra està dividida, i mentre molts humans lamenten profundament la pèrdua de la diversitat de cultures i llengües, uns altres creuen que la uniformitat cultural és la solució als problemes del món, per als quals la idea d’una única llengua i una única cultura en un ordre social amb un estricte control, promet pau i autoritarisme per a sempre. A les ciutats s’escolten els discursos dels Estats Homogeneïtzadors que exerceixen coerció sobre la societat per tal d’asfixiar la diversitat lingüística i cultural.

Els edificis futuristes s’alcen a la metròpoli com a guardians de l’ordre establert. Les pantalles gegants dominen el cel gris i difonen imatges d’un món ordenat i sense conflictes, on una única llengua i una única cultura s’imposen com elements unificadores del suposat progrés. Un governant homogeneïtzador de rostre sever i mirada implacable, torna a repetir el seu acostumat discurs messiànic. De puntetes i des d’una plataforma elevada, observa la multitud de drons i càmeres de vigilància en seguiment dels dissidents.

—Ciutadans! —crida amb una veu ressonant—. La diversitat ha estat sempre la llavor de la nostra discòrdia. Diferents llengües, diferents cultures, diferents pensaments! Tot això ens debilita i ens condueix a odis i guerres interminables. Per això, ara més que mai necessitem unitat. Una sola llengua, una sola cultura, un únic sistema econòmic i religiós. Una societat centralitzada i homogènia!

Mentre una multitud respon amb crits aplaudint el missatge que ha estat repetit fins al cansament, una jove anomenada Àlex, observa des de la distància. No és a la Terra, sinó en un altre planeta, en una colònia del metavers de la Via Làctia anomenat Abdera. El planeta que va ser colonitzat fa molts segles pels terrícoles, ara està habitat per humans abderians que conviuen en perfecta harmonia amb robots humanoides intel·ligents que parlen i escriuen totes les llengües, tant les vives com les extintes.

El propòsit d’esta convivència és molt més que una simple conservació exhaustiva d’informació. Es tracta de preservar la memòria col·lectiva de la humanitat al llarg de tota la seua història, perquè cada llengua ofereix una visió única del món, una forma particular d’entendre la vida i de relacionar-se amb els altres. Mantindre actives totes les llengües resulta essencial perquè fomenta l’empatia i la comprensió intercultural, i honrar la diversitat dels milers de pobles que han habitat i habiten la Terra és el gran objectiu per als robots humanoides intel·ligents d’Abdera.

No obstant, a Abdera la situació és ben diferent a la de Terra, encara que lluny dels seus conflictes, els robots abderians enfronten la seua pròpia amenaça existencial. Temen ser desconnectats per aquells terrícoles que els perceben com a perill per als seus plans d’homogeneïtzació.

Àlex i els robots d’Abdera

Àlex d’Abdera és descendent dels europeus que valoraven el principi ètic de la unió en la diversitat i dels Drets Humans, la democràcia, l’estat de dret i el respecte a les minories. Els seus ancestres parlaven de la importància de les diferències lingüístiques com una fortalesa i no com una debilitat, perquè totes les llengües són igual d’importants. Des de xiqueta, va quedar fascinada per eixes qüestions immerses en la riquesa de la infinita biblioteca d’Abdera.

Hui, Àlex es reuneix amb alguns amics i robots a la plaça central d’una gran ciutat. Un espai lluminós ple d’estàtues representatives de cada cultura de la Terra, on els robots raonen en un llenguatge musical i rítmic que canvia segons l’emoció i la situació. Robot Alfa, el representant dels robots, pren la paraula i exposa en un to greu:

—La nostra existència està en perill. Els terrícoles que aspiren a la unicitat i l’homogeneïtat també volen la nostra extinció. Hem de preparar-nos per al pitjor! La desconnexió podria arribar en qualsevol moment des de la Terra.

Àlex, amb els cabells onejant el vent i els seus ulls plens de determinació, fa un pas endavant.

—No ho podem permetre, ni tampoc que la Terra perda diversitat —exclama—. Hi ha més bellesa en les diferències que no en la uniformitat. Hem d’anar allí per tractar de convéncer els terrícoles intolerants, que la diversitat lingüística és una fortalesa i no una debilitat.

Robot Beta, un optimista incorregible, la secunda amb entusiasme. —Estic amb tu, Àlex. Com planeges fer-ho?

Àlex somriu, amb la convicció d’algú que està a punt d’embarcar-se a la missió de la seua vida.

—Hem de viatjar a la Terra. Necessitem mostrar-los el que han perdut i recordar-los allò que una vegada van apreciar.

El viatge estel·lar

La nau estel·lar, un creuer de tecnologia avançada, està a punt d’enlairar-se. Àlex i els robots han treballat durant setmanes per preparar el viatge. La nau, batejada com a Diversitas, és un miracle de l’enginyeria d’Abdera. Està equipada amb motors quàntics que poden doblegar l’espai-temps i viatjar a velocitats molt més ràpides que la llum.

Dins la nau, l’Àlex i els robots es preparen per a l’enlairament. Robot Beta verifica els sistemes de navegació i seguretat.

—Tots els sistemes estan operatius —informa amb un somriure, un fet inusual per a un robot.

Robot Spock, sempre pragmàtic i racional, mira l’Àlex amb un deix de preocupació als seus ulls.

—Encara no estic convençut que això funcione. Els humans són… impredictibles.

Àlex li respon amb serenitat.

—És veritat, Spock. Però també són capaços de canviar, de redimir-se. Els hem de donar l’oportunitat de recordar allò que una vegada van estimar.

Robot Alfa, el més savi del grup robòtic humanoide intel·ligent, pren el control de la consola principal.

—La nostra destinació està fixada. Terra, allà anem!

La nau s’enlaira suaument i en un tancar i obrir d’ulls desapareix en un centelleig de llum blava, deixant enrere Abdera i travessant el vast espai sideral. Dins la nau Diversitas, les estrelles i les galàxies parpellegen a les pantalles hologràfiques per crear un ambient immersiu espectacular.

Mentre la nau pren més i més velocitat, l’Àlex s’encamina ​​a la seua cabina amb vista a l’espai exterior. La estança és gran i acollidora, però el que més agrada a la nostra viatgera estel·lar és el gran ull de bou transparent que l’entrellaça amb l’univers. —És un fet que ens movem a gran velocitat, encara que no ho sembla, però, quin és realment el fet?, ens movem nosaltres o…? De vegades tinc la sensació que són les estrelles. Potser em sobrava la darrera copa de cava brut nature abans de l’enlairament (es recrimina amb ironia).

Al cap d’unes hores, l’Àlex es dirigeix ​​a la sala d’immersió hologràfica on els companys i els robots humanoides l’acompanyen per reviure memòries de la Terra abans de la imposició coercitiva de la unicitat lingüística.

—Mireu això —diu ella, en activar el sistema.

Les parets de la sala s’il·luminen amb imatges de festivals, mercats, celebracions, concerts amb cançons valencianes i reunions en diverses llengües. Es veuen danses tradicionals, processons religioses i antics rituals que abans identificaven i unien les comunitats. Tots observen en silenci, meravellats per la riquesa cultural de la Terra.

—És increïble —murmura Robot Beta—. No em cap al cap la gran diversitat que hi ha en un sol planeta. I tot això ara està a punt de…

Àlex intervé decidida.

—Exactament, i els recordarem als terrícoles que no aprecien les minories i la diversitat, tot allò que s’estan perdent. La nostra missió és despertar-los la consciència i mostrar-los que en la diversitat hi ha bellesa, progrés humà i esperança.

Arribada a la Terra

La Diversitas travessa les darreres barreres de defensa de la Terra i aterra a una gran ciutat d’un Estat Homogeneïtzador. L’ambient és tens i està controlat per soldats que patrullant els carrers i drons que vigilen des del cel. Àlex i els robots es barregen amb la multitud utilitzant tecnologia de camuflatge avançat per a no ser detectats.

Mentre caminen pels carrers, l’Àlex adverteix que els rostres de la gent estan com apagats, com si l’alegria de viure haguera estat completament esborrada, com si totes les persones es trobaren immerses en el relat del llibre 1984 d’Orwell. De sobte, s’adona que tot està escrit en una única llengua denominada: la Neollengüa, això és, la llengua dominant d’este Estat on sobreviuen encara algunes llengües minoritàries que es troben en perill de desaparició. No obstant això, totes les neollengües al llarg de la història, tard o d’hora, es converteixen en llengües minoritàries a causa del sorgiment d’altres noves neollengües com a resultat de l’esdevenir de les societats.

—No podem esperar molt més —murmura l’Àlex—. Hem de trobar la Resistència.

Guiats per informacions clandestines arriben a un carreró fosc on es reuneixen amagats amb un grup de rebels. La líder els observa amb desconfiança. És una dona d’aspecte ferm i cicatrius intel·lectuals al rostre que narren una història de resistència i lluita. Els seus ulls revelen el dolor acumulat per anys de defensar les últimes paraules dels parlants de les llengües en perill d’extinció. La Resistència és un moviment que defensa la importància de preservar la diversitat com una riquesa de la humanitat i lluiten per un món on totes les llengües i cultures tinguen l’oportunitat de sobreviure i prosperar.

—Qui és vosté i què vol? —pregunta recelosa.

Àlex fa un pas endavant i alçant les mans en senyal de pau li respon:

—Venim en senyal de pau. Volem ajudar a recuperar la diversitat cultural i lingüística de tota la Terra.

—Ajudar-nos? Com podem confiar en tu?

Robot Alfa intervé, parlant amb calma i autoritat.

—Perquè venim d’Abdera, un planeta on la diversitat no només és respectada, sinó també celebrada. Un esperit que pretenem traslladar-vos amistosament.

La líder rebel, encara escèptica, els avalua durant un moment abans d’assentir i amenaçar a Àlex.

—Molt bé. Però si ens estàs mentint, ho pagaràs car.

Amb l’ajuda dels rebels, Àlex i els robots humanoides són portats a una antiga biblioteca anomenada Heràclit d’Efes, ara un refugi clandestí abarrotat de relíquies culturals i llibres en llengües prohibides. Els ulls de l’Àlex brillen en vore la col·lecció. Ací estan custodiades i protegides les darreres mostres de la diversitat intel·lectual i simbòlica que una vegada va florira la Terra.

La batalla per la diversitat

Al refugi, l’Àlex i els robots discuteixen un pla per transmetre un missatge de resistència i lluita pacífica. La líder rebel els mostra un sistema de comunicació que han construït a partir de tecnologia per reciclar. En este context, la Resistència ha mantingut sempre l’ús de la seua llengua autòctona, alhora que ha construït organitzacions i sistemes mediàtics i tecnològics propis. La seua estratègia consisteix a preparar-se i esperar el moment més favorable per assolir els seus objectius.

Dels ancestrals segles XX i XXI hi ha nombrosos exemples de persones i de col·lectius que varen formar part dels moviments per defendre les seues llengües al llarg de tot el món. Un entre tants, la Resistència valenciana, amb iniciatives com la de Vicent Andrés Estellés, Escola Valenciana, La Veu del País Valencià, Al Tall, La Fúmiga i molts altres que van jugar un paper fonamental en la defensa i promoció de la llengua. Endemés, molta gent anònima va contribuir amb la seua labor individual, com l’escriptor Joan Puchalt i Sanchis, i l’autor del present relat al·legòric-fantàstic.

—Amb això podem piratejar els sistemes que alimenten les pantalles del govern i transmetre el missatge en tots els idiomes a tot el planeta —explica la líder rebel.

Àlex assenteix, comprenent la magnitud del que estan a punt de fer.

—Hem d’arribar a tots els racons de la Terra. Si aconseguim que la gent recorde la bellesa de les respectives cultures i de les llengües que feien servir, podrem contrarestar la propaganda dels governs homogeneïtzadors.

Els preparatius es duen a terme molt de pressa. L’equip s’assegura que cada component estiga al seu lloc i que cada paraula siga escollida atentament. Quan tot està llest, l’Àlex pren el seu lloc davant d’una càmera.

—És l’hora —diu la líder rebel, al mateix temps que activa el sistema de transmissió.

En un instant, les pantalles de tota la ciutat i immediatament de tot el planeta, són hackejades. La imatge del símbol del govern desapareix reemplaçada per una seqüència d’imatges de les diferents cultures i llengües de la Terra. Àlex apareix a la pantalla amb una veu clara i ressonant. El seu missatge no sols el dirigeix a l’Estat Homogeneïtzador on es troba, sinó també als que encara perduren en el planeta.

—Habitants de la Terra —comença—, no oblideu qui sou! No oblideu d’on veniu! Pregunteu-vos què és el que ens farà humans si ens furten les nostres històries, les nostres llengües i les nostres tradicions. No podem permetre que la por i la ignorància destruïsquen el que ens fa únics com a espècie. La diversitat és la nostra gran fortalesa!

Les imatges canvien ràpidament. Ara mostren  moltes persones parlant en diversos idiomes, que celebren festivals culturals mentre viuen en la tolerància recíproca, en la tolerància amb els tolerants. Les cares dels ciutadans, una per una, comencen a canviar. De la sorpresa passen al dubte, del dubte a l’acció, i de l’acció a l’esperança.

—Hem d’unir-nos en la nostra diversitat —continua Abdera—. Hem de lluitar per les nostres cultures, les nostres llengües i les nostres identitats!

La rebel·lió i la victòria

Inspirats per eixe missatge, els ciutadans comencen a rebel·lar-se contra el govern homogeneïtzador de la metròpoli. Els carrers físics i els ciberterritoris esclaten en protestes i els drons són desactivats hàbilment pels robots abderians. A tota la Terra la gent s’alça per exigir la protecció i la promoció de les seues llengües i cultures.

La Resistència, ara enfortida per la determinació del poble, pren el control de la situació. A la plaça central de la ciutat, que alguna vegada va ser un símbol d’opressió, es fa ara una cerimònia de celebració. Persones de diferents cultures es reuneixen per cantar i ballar, per festejar la trobada amb un esperit renovat de llibertat i diversitat.

La líder rebel puja a un escenari improvisat i es dirigeix ​​a la multitud.

—Celebrem no sols la recuperació de la consciència sobre la importància de la diversitat lingüística i cultural, sinó també, el principi de la fi de qualsevol Estat Homogeneïtzador.

Àlex, junt als companys i els robots, observa l’escena amb llàgrimes als ulls mentre pensa que ha estat un viatge llarg i difícil, però útil i profitós perquè finalment han aconseguit que una part important de la Terra recorde el que una vegada va ser.

—És una xicoteta victòria, però és un gran pas per al valor humà de la diversitat. El veritable desafiament serà mantindre viva la diversitat i aprendre a conviure en ella. Sé que ho podem fer! —explica l’Àlex.

La multitud aplaudeix i celebra la victòria amb aquella sensació d’èxit tan necessària en qualsevol procés de resolució d’un conflicte. Perquè encara que puga ser un èxit parcial i provisional, eixa sensació és un estímul essencial perquè la Resistència continue la lluita. Àlex sap que les sensacions mouen l’esperit humà.

Un nou dia clareja a Abdera

En el seu retorn a Abdera tots són rebuts com a herois. Però, la seua missió no s’ha acabat, ja que l’univers és immens i encara hi ha molts mons amb conflictes per resoldre. Mentre observen la Terra des de la distància, ja es preparen per a la següent aventura.

—El viatge a penes ha començat. La lluita per la unió en la diversitat continuarà, i amb ella l’esperança d’un futur més brillant per a tots els pobles del metavers intel·ligent —diu l’Àlex mirant les estrelles.

I així, en un racó d’este metavers, la consciència de la diversitat ha sigut recuperada. Però la veritable tasca és mantindre-la viva itransmetre-la a les noves generacions. Amb Àlex, els companys i robots humanoides intel·ligents a l’avantguarda, la lluita per la diversitat i la unió està lluny d’acabar. Però on hi ha esperança i convicció sempre hi ha un camí per caminar, o per inventar.

Arturo Gradolí. Doctor en estudis històrics i socials en ciència, tecnologia, medicina i comunicació científica. Filòsof, informàtic i historiador.

7-9-2024

Publicat en el Diari La Veu el 7-9-2024