El 1950, Robert Schuman va pronunciar la Declaració en què proposava la creació d’una Comunitat Europea, i eixe mateix any, Alan Turing va publicar el seu assaig filosòfic sobre les màquines que aprenen per elles mateixa. Schuman i Turing semblen confluir en la idea d’una Intel·ligència Artificial europea ètica i fiable, que d’acord amb l’estratègia industrial i tecnològica llançada per la Comissió Europea al 2018, la Intel·ligència Artificial serà la principal impulsora del creixement de la Unió Europea i ajudarà a que el sector industrial resulte més eficient i la fabricació situada ara en països asiàtics torne a Europa.

Europa, potser, és una entelèquia, una mitologia o una intuïció, o com suggereix també el sociòleg i filòsof George Steiner una idea. Una «idea d’Europa» que tindrà contingut mentrestant hi haja cafès plens de paraules, eixos llocs per a la cita i la conspiració i pel debat intel·lectual, per escriure llibres de filosofia i metafísica, a l’igual que de ciència i tecnologia.

La Comunitat Europea es va fundar el 1951 sobre la concepció dels valors dels Drets Humans, de la Democràcia i de l’Estat de Dret. Un model de naturalesa ètica, política i econòmica que ha aconseguit molts èxits en unes poques dècades, com la lliure circulació de persones i bens, la mobilitat d’estudiants universitaris, la moneda única, la ciutadania europea i una extensa cooperació científica i tecnològica entre els Estats membres. En el món de hui, la Unió Europea és l’únic gran projecte polític, econòmic i social en construcció que es troba en marxa. Tota una epopeia.

Una epopeia que per als europeus que van viure la Segona Guerra Mundial, la construcció europea va representar el somni de la pau, la solidaritat i la reconciliació entre Estats; i per aquells pobles que van sofrir dictadures durant la segona meitat de segle XX va representar l’ideal de la democràcia, el progrés econòmic i la modernitat social. Tant és així que, per als que tenen una opinió negativa de la Unió Europa, només aquells que no recorden o no coneixen el passat poden tindre una opinió negativa de la Europa del present.

Però ara, tot apunta al fet que eixos relats humanistes i de progrés que forjaren la construcció europea estarien oblidats o desapareguts, i molts dels europeus no comprenem per què tenim una Unió Europea ni per a què serveix.

Com indicàvem al principi, Schuman i Turing encaminaren d’alguna manera la estratègia industrial i tecnològica de 2018 coneguda com «AI Made in Europe». Però, més enllà, eixa estratègia, també podria il·luminar un estil tecnològic digital que impulsara la cohesió dels europeus, perquè els relats que varen sostindre el projecte d’integració de l’Europa Occidental des del final de la II Guerra Mundial, pot ser estiguen superats. Ara, com deiem, no acabem de comprendre per què tenim una Unió Europea ni per a què serveix, per això necessitem un nou relat, especialment per als mes joves, però també per als més majors, perquè:

Hem fet la Unió Europea, ara cal fer europeus!

I això em va portar a preguntar-me si les tecnologies digitals de la Intel·ligència Artificial podrien infondre un imaginari col·lectiu de «Més Europa unida en la diversitat», i em vaig trobar amb la «IA fiable per a Europa», que constitueix una narrativa tecnològica i humanista basada en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Una narrativa, tecnohumanista, que te a vore amb una manera d’entendre, de fer i d’usar les coses digitals que configura un estil tecnològic, que és ni més ni menys, que el resultat de l’adaptació de la tecnologia a algun context polític, social, econòmic o geogràfic. El denomine Estil Tecnològic Europeu Digital Avançat (STEDA), el qual contrasta amb els EEUU i la Xina que es caracteritzen per tindre visions i utilitats de la Intel·ligència Artificial ven diferents a les nostres.

Arturo Gradolí és doctor en estudis històrics i socials en ciència i tecnologia, filòsof, informàtic i escriptor.