La present investigació se centra en l’anàlisi dels orígens i l’evolució històrica del moviment feminista, amb especial atenció a partir del segle XIX. L’estudi posa l’accent en la confluència del feminisme amb els moviments per l’abolició de l’esclavitud i pel sufragisme femení, tot incorporant la perspectiva de la interseccionalitat com a eix central del relat.

L’evolució de la igualtat de gènere

Durant segles, les dones han estat sotmeses a l’autoritat masculina en la majoria dels àmbits de la vida, des del social i legal fins a l’acadèmic, científic i polític. No obstant això, el pensament feminista té antecedents remarcables que es remunten almenys a l’Edat Mitjana amb la coneguda “querella de les dones”, un conjunt d’escrits que, fins a la Il·lustració del segle XVIII qüestionaren el seu estat de subordinació. Destaquen obres com La ciutat de les dames (1405), de Christine de Pisan; Igualtat entre homes i dones (1622), de Marie de Gournay; i Una proposta seriosa a les dames per a l’avanç del seu veritable i major interès (1694), de Mary Astell.

Arran de la Revolució Francesa, l’escriptora Olympe de Gouges va proclamar l’any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania, com a resposta crítica a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789 per l’Assemblea Constituent de França, que havia exclòs explícitament les dones. El seu compromís amb la igualtat la conduí a ser guillotinada el 1793. Paral·lelament, a Anglaterra, la filòsofa Mary Wollstonecraft publicava Vindicació dels drets de la dona (1792), una obra fonamental en què denunciava la desigualtat com una construcció social i reclamava la igualtat d’accés a l’educació com a base per a la llibertat femenina. En general, totes defensaren l’accés de les dones a l’educació com a instrument fonamental per a la seua llibertat, i posaren les bases d’un discurs feminista que, amb el temps, es consolidaria en moviments polítics organitzats i articulats a escala internacional.

Segons les professores Júlia Nuño i Mariona Lloret, el pensament de certes dones del segle XVIII va influir de manera significativa en el desenvolupament del feminisme. D’acord amb aquesta visió, la primera onada —considerada el naixement del feminisme modern— s’identificaria amb el període de la Il·lustració. La segona onada se situaria entre mitjans del segle XIX i principis del XX, mentre que la tercera s’estendria des de la dècada dels seixanta del segle XX fins als anys noranta, tot i que algunes expertes defensen que aquesta etapa encara perdura en l’actualitat.

En qualsevol cas, amb l’arribada del segle XIX, el feminisme inicià una nova etapa marcada per l’organització col·lectiva de les dones i la vinculació del seu discurs amb altres lluites socials. En aquest període, el pensament feminista s’enllaçava amb els moviments abolicionista de l’esclavitud i el sufragisme del dret al vot de les dones, incorporant progressivament una mirada interseccional que reconeixia la confluència entre gènere, classe i raça en les estructures d’opressió.

La interseccionalitat

En la Convenció de Seneca Falls (Nova York) celebrada l’any 1848, es va posar de manifest que diferents eixos d’opressió —com ara la raça, el gènere i l’estatus socioeconòmic— poden entrellaçar-se i generar formes específiques i acumulatives de discriminació. L’opressió no es manifesta només de manera individual per cadascun d’aquests factors, sinó que actua de manera interdependent i multiplicadora, afectant amb més intensitat aquelles persones situades en la intersecció de diverses identitats marginades. Aquest plantejament, tot i que encara incipient en aquell moment, anticipava una crítica més profunda a les estructures de poder, que sovint invisibilitzen les experiències de les dones no blanques, pobres o pertanyents a minories culturals. Aquesta línia d’anàlisi seria teòricament desenvolupada dècades més tard per la jurista Kimberlé Crenshaw, qui, el 1989 encunyà el concepte d’interseccionalitat.

Segons la perspectiva de la interseccionalitat, les desigualtats no es poden comprendre de manera aïllada, sinó com el resultat de la interacció simultània i contextual de múltiples eixos d’opressió, com ara el racisme, el sexisme o el classisme. Crenshaw demostrà que les dones negres experimenten formes de discriminació que no poden explicar-se únicament per la raça o pel gènere per separat, sinó per la combinació dels dos factors. Així, la interseccionalitat permet visibilitzar la realitat de moltes dones que queden excloses dels marcs analítics tradicionals, sovint centrats en experiències blanques i de classe mitjana. Malgrat haver sorgit per analitzar l’experiència de les dones afroamericanes, aquest enfocament s’ha estés a altres col·lectius, com les dones sud-americanes, asiàtiques o indígenes, i ha esdevingut un instrument fonamental per entendre la complexitat de les injustícies socials contemporànies.

En molts casos, la combinació de diversos factors d’exclusió o discriminació genera sinergies i efectes multiplicadors, especialment quan es produeix una confluència entre moviments socials que comparteixen objectius comuns. Així, la col·laboració entre lluites, com la feminista i l’abolicionista, pot intensificar la capacitat transformadora de cadascuna d’elles. En aquest sentit, als Estats Units d’Amèrica, moltes sufragistes es van involucrar activament en el moviment antiesclavista, i tal com assenyala la historiadora Mary Nash, eixa implicació no sols reforçà els vincles entre la lluita feminista i l’abolicionista, sinó que proporcionà a les dones una valuosa experiència organitzativa i política.

NO SÓC UNA DONA?

La Convenció de Seneca Falls va marcar una fita en la història del feminisme nord-americà, ja que en va sorgir la Declaració de Sentiments, un document inspirat en la Declaració d’Independència dels Estats Units de 1776, la qual afirmava, en essència, que homes i dones són creats iguals. La professora Annelise Orleck destaca aquest esdeveniment com el punt de partida simbòlic del feminisme estatunidenc, en articular un manifest de drets femenins i proclamar de manera explícita la igualtat entre sexes.

En aquest context, la interseccionalitat s’ha consolidat com un instrument analític clau per a comprendre les desigualtats superposades que afecten les dones. Aplicada al sufragisme, aquesta perspectiva ens permet visibilitzar la importància d’integrar les experiències de dones racialitzades i de classes socials marginades, habitualment excloses dels relats dominants.

Sojourner Truth, dona afroamericana nascuda en l’esclavitud, fou una pionera del feminisme negre. L’any 1851, durant la Convenció sobre els Drets de les Dones d’Ohio, pronuncià el seu cèlebre discurs «No sóc una dona?», on denunciava com el racisme i el sexisme no només coexistien, sinó que s’entrellaçaven per reforçar-se mútuament en l’exclusió social i política. Amb això, posava en relleu que les formes d’opressió no actuen de manera aïllada, sinó que es combinen i multipliquen els seus efectes devastadors.

Frederick Douglass, ex esclau i destacat defensor del sufragi femení, tingué un paper essencial en aquesta articulació interseccional de les lluites socials. El seu suport a la Convenció de Seneca Falls i el seu compromís amb la igualtat de gènere i raça, evidenciaren la necessitat de vincular les lluites contra l’opressió racial i la subordinació de les dones. El 1852, a Nova York, Douglass pronuncià el seu famós discurs ¿Què és el 4 de juliol per a un esclau?, en què, segons la historiadora Manisha Sinha, es va posar de manifest que tant l’esclavitud com la discriminació de les dones arrelaven en una mateixa lògica de deshumanització sistèmica.

En aquell discurs, Douglass no només denunciava les injustícies racials, sinó que també defensava apassionadament el dret al vot femení, subratllant com els moviments per la igualtat podien enfortir-se mútuament si reconeixien i abordaven les múltiples formes d’opressió. Afirmava, a més, que els drets polítics i socials de les dones no eren només una qüestió de justícia, sinó un requisit indispensable per al progrés moral i democràtic de la societat.

Resum i reflexió

El feminisme ha experimentat una evolució profunda al llarg de la història, des dels primers plantejaments crítics a l’Edat Mitjana i els debats filosòfics de l’època il·lustrada, passant per l’acció política de la Revolució Francesa i els moviments sufragistes dels segles XIX i XX, fins a les lluites contemporànies del segle XXI. Autores com Mary Astell, Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft van establir les bases ideològiques del pensament feminista modern, mentre que figures com Sojourner Truth i Frederick Douglass transformaren aquestes idees en acció, vinculant la lluita pels drets de les dones amb altres moviments emancipadors. En suma, la introducció del concepte d’interseccionalitat ha permés abordar les desigualtats des d’una perspectiva més inclusiva, incorporant les veus de dones racialitzades com Truth i d’aliats com Douglass.

En l’actualitat, el feminisme s’ha diversificat i globalitzat, incorporant nous enfocaments com l’ecofeminisme, el feminisme descolonial i el ciberfeminisme, abordant qüestions com la violència de gènere, les identitats dissidents i la desigualtat econòmica. Aquesta evolució constant reflecteix la capacitat del feminisme per adaptar-se als desafiaments socials dels nous temps i continuar sent una força transformadora per a la justícia, la igualtat i la diversitat.

En darrer terme, aquest recorregut pel feminisme i la interseccionalitat ens recorda una veritat fonamental: totes les persones, sense excepció, són iguals en dignitat i mereixen ser tractades amb equitat i respecte.

Arturo Gradolí. Doctor en estudis històrics i socials en ciència, tecnologia i comunicació científica. Filòsof, informàtic i historiador.

25-08-2025

_______

Recursos

Huda Sha’arawi (1879-1947), una egípcia i figura rellevant dins del moviment feminista àrab. En 1986 publicà el llibre: Harem Years: “The Memoirs of an Egyptian Feminist, 1879-1924” que relata les experiències personals i la seua trajectòria cap a l’activisme polític i feminista. Destaca la importància de l’educació com a eina d’apoderament i un dels moments clau del llibre és quan el 1923, es lleva el vel públicament, simbolitzant un acte de rebel·lió contra les normes socials i culturals establertes.

Kimberlé W. Crenshaw (1991). «Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence Against Women of Color». Stanford Law Review, 43(6), 1241-1299. Amb la interseccionalitat, Crenshaw demostrà que les dones negres experimenten formes de discriminació que no poden explicar-se únicament per la raça o pel gènere per separat, sinó per la combinació de les dues.

Mary Wollstonecraft (1759-1797), escriptora i filòsofa anglesa (mare de Mary W. Shelley, l’autora del Frankenstein.) és una de les fundadores del feminisme modern. En 1792 va publicar “La reivindicació dels drets de la dona” posant l’accent en l’educació de les dones i on va reivindicar una cosa tan òbvia hui, com que les dones són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes. També tingué el valor de rebutjar públicament les tesis misògines de Rousseau sobre les dones i les seues al·legacions sobre que l’objectiu de vida d’elles era complaure els homes.

Mary Nash (2012), historiadora contemporània i filòsofa irlandesa resident a Catalunya des de 1968. Va publicar en 2012 la segona edició ampliada de «Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos”. El llibre traça una genealogia del pensament feminista que es remunta des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, ressaltant el paper sovint invisibilitzat de les dones en la cultura, la política, l’economia i la ciència. Un llibre imprescindible per llegir i rellegir.

Orleck, Annelise. “Rethinking the So-Called First Wave: An Extremely Brief History of Women’s Rights Activism in the US Before 1920”. A Rethinking American women’s activism, pp. 1-28. Nova York: Routledge, 2014.

Sinha, Manisha. “The Blacks Man’s Burden”. A The Slave’s Cause: A History of Abolition, pp. 299-338. New Haven: Yale University Press, 2016.

Articles i vídeos:

5-10-2022 Así nació el movimiento #MeToo: un artículo periodístico y un tuit, de Judit Bertran (El periódico). Tracta sobre l’emèrgencia d’aquest moviment que va impulsar la visibilització i denúncia de l’assetjament sexual en diversos sectors. https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20221005/too-movimiento-nacio-tuit-articulo-76224737

23-8-2023 ‘Barbie’ intenta deixar el sexisme enrere per ser un nou símbol feminista, de Paula Mateu (La vanguardia). En clau interseccional, es considera que Barbie representa un feminisme liberal lligat a un sistema econòmic i cultural occidental, sense tindre en compte altres desigualtats que afecten les dones. https://www.lavanguardia.com/encatala/20230814/9166591/barbie-intenta-deixar-sexisme-enrere-per-nou-simbol-feminista.html

23-10-2024 El harén político, de Olivia Muñoz-Rojas (El País). Examina com les interpretacions patriarcals de l’islam han distorsionat el paper de les dones en aquesta religió. https://elpais.com/babelia/2024-10-23/el-haren-politico.html?utm_source=chatgpt.com

Vídeo: Busquets, Anna. Lloret, Mariona. Un breve recorrido por los movimientos sociales contemporáneos, 2019 UOC.

Vídeo: Busquets Anna. Entrevista a Júlia Nuño de la Rosa, 2019 UOC.

Manifestos i declaracions polítiques:

Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (Olympe de Gouges, 1791). Inspirada en la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de dos anys abans (1789), és una declaració feminista reivindicativa molt potent per a eixa època: “La dona naix lliure i és igual a l’home en drets”.

Declaració de Sèneca Falls (1848). Continuant la lluita d’Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft, aquesta declaració és considerada com el text fundacional del feminisme com a moviment social organitzat, així com el punt d’inici de la lluita sufragista organitzada als EUA que culminaria en l’obtenció del dret al vot el 1920. La Declaració de Sèneca Falls és, per tant, un símbol del moviment sufragista i continua sent un referent per al feminisme contemporani.

Resolucions de Nacions Unides sobre drets de les dones (CEDAW, 1979). Aquestes resolucions estan considerades un dels instruments jurídics més importants per a la protecció dels drets de les dones en l’àmbit mundial per erradicar la discriminació, promoure la igualtat de gènere, protegir els drets humans de les dones i superar les desigualtats estructurals sistèmiques (econòmiques, educatives, polítiques, familiars, socials, culturals).

WEBs:

Observatori IQ (Observatori de la Igualtat de la UAB) https://www.uab.cat/observatori-igualtat L’Observatori és un Institut vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a l’anàlisi de la igualtat de gènere. Publica estudis i informes sobre polítiques d’igualtat i feminisme institucional.

Center for Gender Studies – University of Cambridge https://www.gender.cam.ac.uk  Es tracta d’un Centre acadèmic de la Universitat de Cambridge que ofereix investigacions i programes d’estudis sobre gènere i sexualitat. Proporciona informes, seminaris i recursos sobre feminisme acadèmic.

Feminisme asiàtic: ni dona drac ni flor de lotus https://hamacaonline.net/projects/feminisme-asiatic-pantalla/  En la web s’explora un feminisme interseccional centrat en les experiències de dones asiàtiques i asiàtic-descendents. Aborda qüestions com el racisme, els estereotips i la identitat cultural.