La democràcia no sempre mor per la força. Sovint desapareix en silenci, envoltada de promeses d’eficiència, seguretat i progrés tecnològic.
Quan parlem d’absolutisme ens venen a la memòria els segles XVII i XVIII i pensem en Lluís XIV dient: L’État, c’est moi — l’Estat soc jo.
Això era la concentració absoluta del poder: sense límits, sense contrapoders, sense representació de la ciutadania en els parlaments.
El que propose és que estem entrant en una nova forma d’absolutisme. Però ja no té rostre de monarca absolutista.
Tecnoabsolutisme Global denomina un model polític en gestació que uneix autoritarisme, llibertarianisme econòmic, ultraconservadorisme social i una fe quasi messiànica en la tecnologia —especialment en la intel·ligència artificial— com a recurs de govern i de reorganització de la societat.
Recentment vaig tindre l’oportunitat de presentar-ne les idees principals a À Punt Ràdio:
🎧 https://neurofilosofia.com/tecnoabsolutisme-global-a-punt-radio-2/
