Acabava l’anterior peça constatant que la humanitat està transferint a la intel·ligència artificial (IA) moltíssimes funcions, i la més ambiciosa, potser, ateny a la mateixa forma de govern i organització socioeconòmica. I em recolzava en dos autors que han reflexionat sobre aquest fenomen amb mirades diferents i complementàries: el grec Yanis Varoufakis, en el pla econòmic, i el valencià Arturo Gradolí, en un pla més polític i social. Hui voldria destacar un parell de conceptes del discurs del segon en el seu recent llibre Tecnoabsolutisme global. La intel·ligència artificial i el risc de col·lapse social (2026). Espere fer el mateix amb el de Varoufakis, Tecnofeudalisme. El sigil·lós successor del capitalisme (2024).
