Arturo Gradolí 21-5-2025

1. Introducció a la intel·ligència artificial

La concepció moderna de la IA (intel·ligència artificial) es remunta a quan el matemàtic i filòsof britànic Alan Turing, va publicar en 1950 els papers filosòfics sobre la IA. Turing ens va deixar un parell d’aportacions fonamentals: una pregunta i una intuïció.

La pregunta: poden pensar les màquines? Una qüestió filosòfica que obria el debat sobre la consciència de la IA.

La intuïció: les màquines poden aprendre per si mateixes. Una reflexió que va desembocar en el concepte actual d’intel·ligència artificial per aprenentatge automàtic de les màquines o machine learning.

L’aprenentatge automàtic utilitza algoritmes informàtics fonamentats en models matemàtics. Aquests algoritmes són capaços d’aprendre i millorar el seu rendiment a partir de l’experiència, emprant quatre enfocaments principals: aprenentatge supervisat, no supervisat, per reforç i aprenentatge profund.

L’aprenentatge supervisat serveix, entre altres, perquè un algoritme aprenga a reconéixer animals. Ara pensem en els gats. A l’algoritme se li mostren una gran quantitat d’imatges etiquetades com a gats. Després d’haver-les examinat, l’algoritme serà capaç de reconéixer un gat i distingir-lo de qualsevol altre animal, persona o cosa, de la mateixa manera que faria un humà (reconeixement de persones: biaixos ètics).

L’aprenentatge no supervisat serveix, per exemple, per a desentranyar tant els patrons de comportament, com els gustos i les preferències dels consumidors, a partir dels rastres que deixem en les xarxes socials o en les plataformes comercials. També els perfils polítics dels votants.

L’aprenentatge reforçat serveix, a mode intuïtiu, per entrenar robots a pujar i baixar escales. És un aprenentatge dinàmic perquè l’algoritme aprén per prova i error, a l’igual a com els xiquets aprenen a alçar-se i caminar.

L’aprenentatge profund o deep learning serveix, per exemple, per fer traduccions automàtiques de llenguatges, o per a generar continguts de text o imatges com fa el ChatGPT. És un mètode d’aprenentatge per a què els algoritmes aprenguen de manera iterativa amb la seua pròpia experiència amb les dades.

El ChatGPT és una aplicació englobada dins del sistema tècnic denominat IA generativa, però en tenim tres sistemes tècnics més que, per contextualitzar, els comentaré breument:

1. El sistema informacional analitza grans quantitats de dades, com els que s’utilitzen per analitzar les xarxes socials com Facebook, o els que detecten els diagnòstics de malalties de manera més precisa que els humans.

2. El transaccional digitalitza models de negoci mitjançant plataformes digitals de transaccions (Amazon, Booking).

3. L’operacional, que combina les dades amb l’automatització (fàbriques intel·ligents, conducció autònoma).

4. Per la seua banda, la IA generativa —amb models com ChatGPT (OpenAI, EUA), Le Chat (Mistral, Europa) o DeepSeek (Xina)— està dissenyada per a crear contingut original en múltiples formats (text, imatge, vídeo, música, etc.). Aquests models s’entrenen amb grans volums de dades: llibres, articles, imatges, vídeos i altres materials disponibles a Internet.

Per exemple: si entrenem una IA amb milers de cançons, pot arribar a crear-ne de noves paregudes. És a dir, la IA generativa “se les inventa”, basant-se en tot allò que ha aprés abans. Un altre exemple seria entrenar-la amb informació sobre el capital moral d’una empresa, per ajudar-la a gestionar millor aquest recurs intangible.

ChatGPT és una aplicació desenvolupada per l’empresa nord-americana OpenAI, però hi ha centenars d’empreses que tenen les seues pròpies aplicacions, com ara Co-pilot de Microsoft o OpenGPT-X, què és un consorci europeu, liderat per Alemanya per promoure la sobirania digital europea sobretot en sectors amb grans requisits de seguretat i regulació (rememora al consorci aeronàutic Airbus).

A aquestes varietats d’algoritmes entrenats es coneixen com a models d’ intel·ligència artificial i s’interactua amb ells amb PROMTS, que són instruccions o preguntes en llenguatge humà, com: què recomanaries a una empresa sobre l’ús de la IA.

Una curiositat: de vegades la IA generativa s’inventa informació falsa o inexacta, a aquest fenomen es diu que la IA «al·lucina»: diu que una idea apareix en un llibre… però no existeix, i pot oferir respostes falses o absurdes amb un to de certesa rotunda.

2. Expectatives de present i de futur

La màxima tecnològica de la Transformació Digital de les empreses que va començar a principis de segle, va ser la següent:

Qualsevol treball que siga susceptible de ser digitalitzat o automatitzat, ho serà, i les empreses que no estiguen dins d’aquesta tendència global, simplement desapareixeran (correu electrònic, webs, telèfons intel·ligents amb APPs, xarxes socials, el núvol, educació digital, la traducció automàtica, e-commerce, etc.).

En l’actualitat, aquest procés de Transformació Digital s’ha accelerat amb l’arribada de la IA generativa, que no sols pot substituir tasques de caràcter cognitiu bàsic, sinó també aquelles que requereixen competències cognitives d’alt nivell. En aquest context, la IA adquireix una rellevància especial per a les empreses, perquè ajuda a millorar no sols la productivitat, sinó també les relacions amb els clients.

Per tant, podem afirmar que, excepte regir-se per la intuïció, la responsabilitat i els sentiments —que són cosa dels humans— la IA pot fer pràcticament qualsevol faena o treball.

En conclusió, la màxima tecnològica de hui és la següent:

Les empreses que no se’n pugen al carro de la intel·ligència artificial molt probablement quedaran fora del mercat a curt o mitjà termini.

 

3. Casos pràctics

Què recomanaries a l’empresa x sobre l’ús de la IA?

…

 

(altres temes tractats: desocupació tecnològica)

Ociositat intel·ligent (metavers intel·ligènt)

Deia el filòsof i matemàtic Bertrand Russell cap al 1935 al seu assaig «Elogi de l’Ociositat», que un home que ha treballat moltes hores al llarg de tota la vida, s’avorrirà si de sobte es troba ociós, i també va reflexionar sobre possibles repercussions d’aquest nou sistema de lleure generalitzat. Paga la pena reproduir íntegrament la seua reflexió:

Les diversions dels habitants de les ciutats modernes tendeixen a ser cada vegada més passives i col·lectives, i a reduir-se a la contemplació inactiva de les hàbils activitats dels altres. Sens dubte, aquestes diversions són millors que cap, però no són tan bones com ho podrien ser les d’una població que tinguera, gràcies a l’educació, un camp més ampli d’interessos intel·lectuals relacionats amb la feina. Una millor organització econòmica que permetera a la humanitat beneficiar-se de la productivitat de les màquines, conduiria a un gran augment del temps lliure, i el molt de temps lliure tendeix a ser tediós excepte per a aquells que tenen considerables interessos i activitats intel·ligents. (Russell, 2000 pp. 42-43).

És a dir, una Ociositat Intel·ligent que enriquisca plenament la intel·lectualitat, l’emocionalitat, la diversitat i les relacions humanes seria una cosa desitjable i un gran èxit de la Humanitat. Doncs bé, estem convençuts que en nom del progrés humà, és desitjable que la IA, amb totes les precaucions tècniques, ètiques i jurídiques que cal prendre, acapare les tasques que no aporten cap valor a les persones. En definitiva, la Intel·ligència Artificial, amb la Renda Bàsica Universal, l’Ociositat Intel·ligent i els Drets Humans, conformen les quatre condicions de possibilitat, per a l’emergència del sistema social i econòmic Humanista Tecno-Intel·ligent.

Aquest «més viure» una vida millor en un «Humanisme Tecno-Intel·ligent», significaria que a la joventut caldrà ensenyar-la a viure sense tindre l’obligació ni la necessitat de trobar una feina per poder subsistir, és a dir, per «viure més». Això, evidentment, farà variar els sistemes d’aprenentatge continu, els sistemes motivacionals i les matèries a estudiar, que hauran de ser dirigides a preparar la ciutadania més jove, i també més madura, per conviure en el futur en un estat de lleure productiu permanent. Els estudis ininterromputs des de la infància i al llarg de tota la vida hauran de motivar una vida sempre activa i enfortir la curiositat, així com fomentar la proximitat amb la natura, l’esperit crític, el vitalisme, la creativitat, el voluntariat i a cultivar múltiples camps del saber. Per exemple, humanitats, dansa, música, història de la ciència, esports, tecnologia, responsabilitat personal i social, desenvolupament sostenible i drets humans: dignitat, llibertat, igualtat, solidaritat, justícia, pau i diversitat.

Al capdavall, des del domini del foc o la invenció de la roda, les innovacions tecnològiques han incorporat millores al benestar dels humans. De la mateixa manera que les investigacions i invencions en els camps de la medicina, la química o la física han propiciat importants avenços tecnològics des del segle XIX, la IA ens ha endinsat a la Segona Revolució Digital i l’Era Cognitiva del segle XXI, adquirint la mateixa importància que els grans interrogants de la ciència.

Com qualsevol gran innovació, es requerirà un temps d’adaptació i transformació de les velles estructures, un període que pot comportar canvis dràstics en la manera de concebre i assimilar el que és nou. La possible irrupció de grans borses de desocupació tecnològica a conseqüència de la pèrdua de treball net pel desplegament massiu de la IA, podria desestabilitzar el sistema social, però podria ser també una gran oportunitat per impulsar canvis en les polítiques que repercuteixen en interés del bé general.

Un impost als robots autònoms o l’atorgament d’una renda bàsica universal es perfilen actualment com a solucions a una gran desocupació tecnològica. Totes dues tenen avantatges i inconvenients, i les dues podrien coexistir i complementar-se. Tot i això, la segona opció en sembla més plausible, perquè considerant els actuals nivells tecnològics, socials i econòmics de les societats més avançades, propiciaria un nou estil de treball, de vida, i de relacions socials molt més valuoses per al ciutadà i la societat. És cert que, l’ociositat, com a estil de vida de grecs i romans —en general a costa del treball dels esclaus—, va desenvolupar les arts, la filosofia, la ciència i la tecnologia. Potser en un futur no gaire llunyà, amb un sistema social i econòmic que anomene l’Humanista Tecno-Intel·ligent, podrien despuntar i florir nous invents al servei de tota la Humanitat. En definitiva, ja ho veurem.

Adquirir el llibre Metavers Intel·ligènt

Arturo Gradolí. Doctor en estudis històrics i socials en ciència, tecnologia, medicina i comunicació científica. Filòsof, informàtic i historiador.