L’Acord de París sobre el canvi climàtic impulsa un desenvolupament sostenible amb baixes emissions de COâ‚‚ i una reducció significativa d’agents químics contaminants, la qual cosa és absolutament crucial i urgent per a protegir la vida humana, la salut pública i el medi ambient. No obstant això, centrar la nostra atenció únicament en les emissions pot portar-nos a adoptar un enfocament limitat per a abordar els problemes mediambientals. Per exemple, l’extinció del 20% dels corals marins en els oceans del planeta que s’atribueix al canvi climàtic, requereix una anàlisi més àmplia que considere altres factors com l’acidificació de l’oceà i la contaminació per productes químics nocius abocats a la mar. És essencial que les nostres estratègies de mitigació del canvi climàtic siguen integrals i que abasten totes les possibles amenaces a l’ecosistema per a aconseguir una vertadera protecció del medi natural.

L’oxibenzona i la mort de la xicoteta fauna

Estudis científics realitzats per experts independents, és a dir, no finançats pels interessos comercials de les empreses dels sectors químic, farmacèutic i de la cosmètica, com ara l’estudi sobre els efectes toxicopatològics del filtre solar UV oxibenzona, constaten que els mesuraments de la presència d’oxibenzona als esculls de corall de les zones costaneres habitades o amb presència constant de turistes a les Illes Verges i Hawaii, van detectar concentracions 12 vegades superiors a les suficients perquè es produïra el blanqueig i la mort dels coralls. El radi d’acció d’un sol banyista portador d’oxibenzona a la pell arriba a més de 50 metres, i això va portar a la prohibició d’eixes cremes solars als ecoparcs marins de Mèxic.

L’oxibenzona es presenta en múltiples denominacions: BP-3, benzophenone-3, 2-hydroxy-4-methoxphenyl phenylmethanone, o també, CAS No. 131-57-7. Este element químic mata les larves d’animals i enverina les costes d’esculls de corall, per la qual cosa centrar la lluita ambiental en les emissions de CO₂ i desestimar altres causes com els abocaments d’aigües residuals amb agents tòxics a les costes, és sens dubte un fatídic error. En altres paraules, centrar els problemes únicament al voltant del canvi climàtic pot emmascarar altres causes d’alt impacte perjudicial per a la salut humana i al medi ambient. Així doncs, segons estudis científics independents, la veritable causa de la mort dels corals i la fauna marina més vulnerable es deu a contaminants químics com l’oxibenzona.

Per consegüent, aquesta anomalia química introduïda per l’ésser humà en la naturalesa em porta a plantejar la següent qüestió: podria l’oxibenzona ser l’agent responsable de la desaparició de tellines i clòtxines en alguna platja valenciana, coincidint amb l’auge de l’ús de cremes solars que contenen aquest compost químic fa unes tres dècades (com a la platja de Les Palmeres, a Sueca)? I, en eixe cas, per què en les granges de clòtxines del proper port de València no s’observa el mateix efecte mortal? Serà potser per diferències en les condicions ambientals, o per l’absència de banyistes que introduïsquen l’oxibenzona en el medi aquàtic?

El fenomen de «platges mortes de fauna menuda» ben bé mereix un estudi per part de les autoritats valencianes. Respecte d’això, l’any 2022 he pogut constatar in-situ i amb els testimoniatges d’alguns habitants de les Illes Galapagos, que a les platges turístiques, i només a les platges turístiques o prop d’abocaments d’aigües residuals, va ocórrer exactament el mateix amb les ostres. Mentre els banyistes continuen usant l’oxibenzona, les ostres no seran més que petxines buides. El negoci és el negoci, encara que siga a costa del medi ambient i de la salut.

La salut amenaçada: el càncer

A més, l’oxibenzona és un agent químic molt perjudicial per a la salut, sobretot quan s’exposa a la pell als raigs solars perquè s’absorbeix a través de la mateixa pell i envaeix tot l’organisme. De fet, en estudis amb cobais de laboratori, l’exposició a l’oxibenzona va afectar significativament la fecunditat, així com la inducció d’una mortaldat inexplicable en la descendència. També exhibeix activitats procancerígenes, com la proliferació de cèl·lules de càncer de mama. El tòxic, que es troba a multitud de productes cosmètics, com les cremes solars, a més, bloqueja els raigs UV i impedeix la transformació de la provitamina D en vitamina D («la del Sol» en un 90%). La deficiència de vitamina D produeix malalties com ara el raquitisme, l’osteoporosi, malalties infeccioses, autoimmunes i càncer. La cosa saludable és una alimentació adequada i tindre un poc de mesura en exposar-se al Sol per a no socarrar-se com una botifarra torrada, i això és molt perjudicial.

En poques paraules, més de trenta anys després de la introducció dels protectors solars amb l’oxibenzona —responsables de l’enblanquiment i la mort dels coralls i de la fauna marina—, algunes marques de cosmètica han decidit, per iniciativa pròpia, eliminar aquests compostos dels seus productes. Així ho anuncien: «Todos nuestros productos están libres de los filtros UV Oxibenzona y Octinoxato, nocivos para el medioambiente». Tant de bo altres fabricants seguisquen aquest exemple i no es repetisca el que va passar amb substàncies com el DDT, l’asbest o el plom, la toxicitat dels quals era ben coneguda, però la seua prohibició es va retardar durant dècades. En qualsevol cas, la llei que prohibeix a Hawaii les cremes solars amb l’oxibenzona, és una notícia esperançadora per al medi natural i per a la salut humana.

Document científic:

Efectes toxicopatològics del filtre solar UV oxibenzona

Galapagos

Arturo Gradolí. Doctor en estudis històrics i socials en ciència, tecnologia, medicina i comunicació científica. Filòsof, informàtic i historiador de la ciència.

06/2018

Revisat: 07-2024