La nostra unió no està basada en cap forma de neodemocràcia o de vigilància omnipresent com es descriu en la literatura distòpica de «1984», sinó que es fonamenta en el respecte i la salvaguarda dels drets individuals i col·lectius.

La Comunitat Europea es va fundar el 1951 sobre la concepció dels valors dels Drets Humans, la democràcia i l’estat de dret. Amb el pas del temps, ha evolucionat a un model social que se sustenta en la diversitat de les cultures, tradicions i llengües d’Europa. En tan sols unes quantes dècades, la Comunitat Europea, ara Unió Europea, ha aconseguit molts èxits, entre els quals destaquen la lliure circulació de persones i béns, la mobilitat d’estudiants universitaris, l’adopció d’una moneda única, l’establiment d’una ciutadania europea oficial, així com una extensa cooperació en els àmbits de la ciència, la medicina i la tecnologia. Aquest projecte europeu en constant evolució és veritablement únic i admirable. Una epopeia, en definitiva, a partir de la qual resulta difícil descriure què és Europa.

Una epopeia, deia, que només aquells que no recorden o no coneixen el passat poden arribar a experimentar una opinió negativa de la Unió. Perquè per als que van viure la Segona Guerra Mundial, la construcció europea va representar el somni de la pau, la solidaritat i la reconciliació entre els Estats, i per als que vam patir les dictadures totalitaristes a la segona meitat del segle XX, Europa representava l’ideal de la democràcia, el progrés econòmic i la modernitat social.

Els totalitarismes i la neodemocràcia

Els totalitarismes propugnen sens dubte el mecanisme de control denominat panòptic, tant els règims dictatorials purs com alguns dels neodemocràtics, això és, aquells que han estat assolits mitjançant eleccions generals, però on no es respecten els valors dels Drets Humans ni de la democràcia. El terme panòptic va ser ideat pel filòsof anglés Jeremy Bentham a les acaballes del XVIII. Les seues idees al respecte estan disseminades en multitud de textos, tant de la seua autoria com d’altres escriptors. El panòptic és un sistema de vigilància relacionat amb un procediment d’observació total dels actes de les persones des d’un espai elevat, preeminent (veure sense ser vist), aplicable en aquella època al comportament dels presos als centres penitenciaris.

Posteriorment, aquesta noció de control visual ha estat objecte de reflexió i exposició al segle XX per part de filòsofs i escriptors com Michel Foucault (la biopolítica), George Orwell (les telepantalles i la policia del pensament), el filòsof sud-coreà Byung-Chul Han (la psicopolítica), l’historiador Yuval Noah Harari (el dataisme), i d’altres filòsofs i investigadors que observen el panòptic digital basat en la intel·ligència artificial.

A partir d’Orwell, ens recrearem un moment en la distopia i el concepte de Gran Germà del seu llibre 1984, probablement la millor novel·la d’anàlisi social, política i psicològica mai escrita, on podem intuir fets que estan passant ara mateix provocats per la política mediocre, el conflicte bèl·lic constant i la dialèctica malèvola. 

Copie un paràgraf del llibre 1984 per a reflexionar:   

«No et figures que et salvaràs encara que et rendisques a nosaltres per complet. Mai se salva ningú que s’haja desviat alguna vegada. I encara que decidírem deixar-te viure la resta de la teua vida natural, mai t’escaparàs de nosaltres. El que està ocorrent ací és per sempre. Cal que se’t grave d’una vegada per sempre. T’esclafarem fins a tal punt que no podràs recuperar la teua antiga forma. Et succeiran coses de les quals no podràs recobrar-te encara que visques mil anys. Tot haurà mort en el teu interior. Estaràs buit. Et buidarem i t’emplenarem de… nosaltres.» George Orwell.

Europa unida en la diversitat

Els europeus no només busquem la unió per a convertir-nos en una entitat política, sinó que aspirem a forjar un veritable sentit de pertinença a Europa, amb el compromís ferm de respectar els drets fonamentals de tots els individus, tal com estan consagrats en la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Els nostres valors estan ancorats en la defensa dels Drets Humans, de la dignitat humana, la preservació de la llibertat, la promoció de la igualtat, la solidaritat entre els pobles, la garantia de la justícia, la promoció de la pau, la celebració de la diversitat i la protecció del medi ambient mitjançant un desenvolupament sostenible.

La nostra unió no està basada en cap forma de neodemocràcia o de vigilància ni control omnipresent com es descriu en la literatura distòpica de 1984, sinó que es fonamenta en el respecte i la salvaguarda dels drets individuals i col·lectius. A més, la nostra unió implica la signatura de convenis internacionals com el Conveni de Ginebra, que salvaguarda la protecció dels civils en conflictes bèl·lics, i que garanteix que tant els homes com les dones, i els xiquets o les xiquetes de tots els bàndols, siguen protegits de qualsevol forma de càstig col·lectiu, que és considerat un greu crim de guerra, perquè afecta per igual a culpables i innocents, tot el contrari als nostres principis basats en la humanitat i la justícia. Per tant, la Unió Europea ha de condemnar totes les guerres i tots els crims de guerra, aplicant sempre el mateix criteri.

Dona-li una oportunitat a la pau

La cançó Give Peace a Chance de John Lennon, llançada el 1969 durant l’època de canvi social i moviments per la pau, captura l’esperit de buscar eixa pau enmig dels conflictes, la qual cosa reflecteix els nostres valors. És essencial que, a mesura que forgem una identitat europea, ens mantinguem coherents i fidels als principis de pau i justícia que han anat sent la pedra angular de la nostra unió i, per tant, haurem de condemnar activament totes les guerres i formes de violència. 

Treballem per la pau i donem-li una oportunitat!

Publicat en el Diari la Veu del País Valencià: Europa post-1984

Arturo Gradolí. Doctor en estudis històrics i socials en ciència, tecnologia, medicina i comunicació científica. Filòsof, informàtic i historiador.

29-10-2023